30 de juny de 2024
Manuel Fernández (1980) està al capdavant de La Pasiega, la darrera granja lletera de vaques que queda al Baix Llobregat. És la tercera generació familiar d’una nissaga que ha estat vinculada des de fa més de cinc dècades al món de la llet. El seu avi va muntar una vaqueria amb 20 vaques i ell ja en té 160. Tanmateix, n’havia arribat a tenir-ne moltes més. Avui entrevistem en Manuel per conèixer quins són els reptes d’un negoci com el seu i com veu el futur de la ramaderia al nostre país.
Com vas entrar en contacte amb el món de la ramaderia?
Doncs fa més de vint anys que m’hi dedico, de fet, tota la meva vida laboral. El meu avi era originari de Cantàbria i va emigrar fa cinquanta anys al Poblenou de Barcelona, on va establir una lleteria. Anys més tard, es va traslladar a Abrera, on actualment tenim l’empresa familiar. Jo vaig començar a treballar als vint anys a la granja, en la qual ja treballaven el meu avi, un tiet i el meu pare. I els darrers trenta-un anys he estat al capdavant de la granja.
Quantes vaques tens?
Doncs actualment tinc unes 160 vaques, vuitanta de les quals produeixen llet i la resta són vedells. Tanmateix, havíem arribat a tenir-ne 280!
Com és això? Per què en teniu quasi la meitat que fa uns anys?
Doncs per diferents motius. Per començar, el preu que es paga actualment per la llet amb prou feines arriba a compensar les despeses de producció. Per això ens queixem els agricultors i ramaders: perquè es pagui dignament la nostra feina. D’altra banda, la sequera dels darrers anys ha fet incrementar el cost dels farratges, i la guerra d’Ucraïna i la pandèmia del Covid tampoc han ajudat gens al sector. És per tot això que actualment tinc la meitat dels caps de bestiar que quan les coses anaven bé.
Veneu llet de vaca o també productes derivats?
El nostre negoci se centra en la venda de llet crua, natural; és a dir, la llet de tota la vida. A l’explotació també tenim una petita botiga on venem la nostra llet a les persones que s’hi arriben i també comercialitzem alguns productes de proximitat, com mel o formatge fresc de Cal Pujolet, un altre productor del Parc Rural del Montserrat.
Quins són els clients que teniu a La Pasiega?
Danone és el meu principal client, ja que em compra el 90% de la producció. Ja fa més de quaranta anys que treballem amb ells i ens compren la llet per produir els seus iogurts. És una empresa molt exigent que ens ha motivat a millorar la qualitat del nostre producte així com el benestar dels animals que tenim. El 10% restant de llet el venem a particulars que fa anys que ens coneixen i s’acosten a la granja per aconseguir llet de qualitat.
I no és perillós dependre d’un únic client?
Segurament, però no podem fer-hi altra cosa. Les grans marques no et volen comprar llet quan ja estàs venent a una altra marca, funciona com els fitxatges de futbol. Amb Danone tenim un contracte anual, tot i que des que va esclatar la guerra d’Ucraïna és trimestral, per poder reflectir la fluctuació de preus.
Quants litres produeixen al dia les 80 vaques lleteres que teniu?
Doncs uns 1700 litres diaris, més o menys. Cada dia munyim al matí i a la tarda. Tot seguit, emmagatzemem la llet en uns grans tancs d’acer perquè es mantingui a quatre graus, fins que venen a buscar la llet amb camions cisterna.
T’has quedat sol com a únic productor de llet de vaca de tot el Baix Llobregat. Quins són els principals desafiaments que tens?
Mira, fins fa un any i mig quedàvem dues granges lleteres al Baix Llobregat. Avui dia, malauradament, només queda la nostra. Com comprendràs, el principal desafiament és mantenir amb vida l’empresa i no tancar. Un altre factor que ens posa difícils les coses és la burocràcia. En els darrers cinc anys hem tingut més de vint inspeccions a la granja. Això és una barbaritat. I ens passa perquè no hi ha més granges de vaques a la zona. Estic molt a favor de les inspeccions i que les coses es facin bé, però trobo exagerat la de vegades que ens inspeccionen a nosaltres pel simple fet de ser els únics a la comarca.
D’altra banda, però, l’administració també ofereix ajuda als petits productors, no?
Sí, i això és molt positiu, si no hauríem tancat fa temps. Però aquestes ajudes, com la PAC, també ens obliguen a gestionar programes informàtics que no dominem i prou feina tenim amb la nostra. Per culpa de la burocràcia perdem un munt d’hores fent papers i presentant documentacions. Jo he demanat moltes ajudes que primer te les concedeixen i després les anulen. La darrera subvenció que em van concedir va ser l’any 2015, i això és molt frustrant. Crec que des de l’administració s’hauria d’apostar per granges familiars petites, perquè el producte que elaborem és de més qualitat.
Parlaves abans, com la majoria dels professionals del sector primari, del gran repte que representa el canvi climàtic i els efectes de la sequera. Com afecta al teu negoci la manca de pluges?
Doncs molt. Quan no plou hem de comprar més farratges i això incrementa els nostres costos. Jo llauro unes quaranta hectàrees per la zona, la qual cosa em permet estalviar-me el cinquanta per cent del farratge cada any, aproximadament. Però l’any passat, a causa de la sequera, vaig haver de comprar el noranta! Aquest mes de juny ha plogut força i estic més optimista, el farratge que em falti el compraré a un veí de la comarca.
Sembla que tens força relació amb diferents productors del Parc Rural del Montserrat…
Doncs sí, intento sempre comprar a productors de la zona i ajudar a qui em necessita. Per exemple, darrerament estic col·laborant amb La Beneta, a qui els porto adob per als seus conreus i a qui assessoro en tot el que puc.
Com es modernitza una granja com la vostra per no perdre competitivitat?
Cada poc anem renovant la maquinària. Quan acabo de pagar una, en compro una altra. En el futur tinc pensat posar robots munyidors per ser més eficients.
Quines mesures adopteu per garantir la sostenibilitat i respecte pel medi ambient a La Pasiega?
Doncs com treballem molt amb Danone, que marca uns protocols de medi ambient i benestar molt exigents, som una empresa molt respectuosa. Els nostres proveïdors són quasi tots del Baix Llobregat i comarques pròximes, i treballem perquè les vaques estiguin còmodes i tinguin prou espai.
Sembla que feina no us en falta, tot i que els marges de beneficis són molt baixos o inexistents. Quin futur creus que li espera a La Pasiega?
Doncs no soc molt optimista, la veritat, haurien de canviar molt les coses. Per començar, s’hauria de pagar la llet com toca, ara mateix només cobrim despeses. I per això cal fer complir la llei alimentària. D’altra banda, vull incrementar la producció de llet per poder vendre a més clients i tornar a munyir 100 vaques, aquesta és la meva idea. Finalment, de cara al futur ens plantegem organitzar visites guiades a la granja i vendre més a la petita botiga que tenim.
A part de la teva llet, quin producte del Parc Rural del Montserrat no falta mai a la teva cuina?
Productes de temporada del Martí Petràs, Oli de Monbruc, formatges i mató de Cal Pujolet i vins i cava de Can Morral.
