3 d'octubre de 2023
Ricard Fernández Molinet (1964) és un guia de muntanya que fa 8 anys que s’hi dedica professionalment, però en porta més de quaranta acompanyant persones a descobrir el paisatge que ens envolta. Avui parlem amb ell perquè ens expliqui la seva professió i la relació que té amb Montserrat.
Què vas estudiar?
Sóc llicenciat per Ciències Geològiques per la UB i Tècnic esportiu de Mitja Muntanya. També tinc un postgrau en Significats i Valors espirituals de la Natura i el curs d’especialització de guia de boscos Terapèutics per la Fundació UdG. A més, estic acreditat com a Guia Bon Coneixedor del Parc Natural de la Serra de Montsant.
Com descriuries la teva feina? Què fa exactament un guia de muntanya?
En essència, és un facilitador. No tant en el sentit de posar-ho fàcil, sinó perquè proporcionem a altres persones l’oportunitat d’aproximar-se a la muntanya - o a l’entorn natural en general - amb seguretat. Insisteixo que la tasca principal del guia, deixant de banda la part més tècnica, hauria de ser la part humanística, d’interpretació. De la mateixa manera que els músics interpreten una partitura o els actors un text, el guia interpreta un paisatge.
I per què vas decidir fer-te guia de muntanya?
Perquè és una vocació. Durant vint anys vaig estar treballant de tècnic en el món de la construcció però era una feina que no m’omplia. És per això que vaig decidir canviar el rumb de la meva vida per poder començar a fer allò que més m’agrada: guiar per la muntanya. I vaig decidir, tot i venir del món de l’escalada i l’alpinisme, dedicar-me a la divulgació i la interpretació del paisatge des de la muntanya mitjana, és a dir, aquest terreny que no exigeix gaires requisits tècnics.
Què t’aporta aquesta feina?
Treballant de guia he tingut l’oportunitat de conèixer persones d’arreu del món. També m’ajuda a posar a prova la meva recerca personal sobre la relació simbòlica i espiritual de les persones amb la muntanya i amb la natura. Per exemple, posar de manifest la tasca del món rural envers la custòdia del paisatge m’ha permès copsar la realitat del dia a dia d’aquest món i matisar el meu relat interpretatiu.
Fa 8 anys que t’hi dediques professionalment, però en fa uns quants més que voltes per la muntanya. Explica’ns-ho.
Exacte, ara fa vuit anys que vaig aconseguir l’acreditació formativa de Tècnic esportiu de mitja muntanya, un curs que ja havia començat l’any 2000 sense poder-lo enllestir a causa de la feina que tenia aleshores. Però fa uns quaranta anys que porto persones per la muntanya, ja sigui inicialment com a monitor de colònies o més endavant com a guia benèvol en centres excursionistes.
Quines aptituds creus que ha de tenir un bon guia?
Empatia, de totes totes! T’has de posar en la pell de les persones que acompanyes i entendre la seva demanda. També inquietud per aprendre. Malauradament, la formació de Tècnic Esportiu de Muntanya és limitada i en la meva opinió poc actualitzada en termes de cultura humanística, interpretació del patrimoni i valoració del paisatge.
Darrerament, s’està fent molt èmfasi en la relació entre salut i natura. Un guia no és un terapeuta, però ha de ser capaç de facilitar el contacte personal de les persones amb l’entorn natural i potenciar així el seu efecte restaurador. Per tant, un guia de muntanya ha de ser conscient del potencial restaurador del paisatge i donar sentit al camí per on es passa.
Qui pot necessitar un guia?
No penso que sigui una qüestió de necessitat sinó de prioritats. Un guia no només interpreta i proporciona un valor afegit al lloc que es visita, sinó que garanteix la seguretat de qui acompanya. A més, contractar un guia incrementa les possibilitats de gaudir de la natura i del grau de pertinença a un entorn. Com més proper et sents a un paisatge, més te l’estimaràs i, per tant, et sentiràs més obligat a cuidar-lo i respectar-lo. Qui pensi que es pot suplir un guia amb la tecnologia va molt errat.
Creus que se es valora prou la feina que feu els guies?
La feina del guia professional de muntanya està molt ben valorada a moltes parts del món, però a casa nostra ha estat un ofici poc desenvolupat. Fins a finals del segle XX no es va definir una formació específica per treballar com a guia i no ha estat fins aquest mateix any 2023 que disposem d’un epígraf específic com autònoms. També hi ha poca implicació per part de l’administració a l’hora de preveure accidents o contribuir a la regulació d’espais naturals protegits… És incomprensible que les múltiples crides que es fan des de l’administració pública per mantenir actituds segures a la muntanya no incloguin l’opció de contractar un guia! A l’Aragó, per posar un exemple proper, sempre esmenten contractar un guia com una bona pràctica de seguretat a la muntanya.
Diries que manca cultura de muntanya a Catalunya?
Hi ha una fortíssima tradició excursionista a casa nostra. La Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya és la tercera federació de Catalunya en nombre d’afiliats i hi ha unes noranta mil persones associades a centres excursionistes. Són xifres elevades però és evident que a la muntanya s’hi acosta un nombre infinitament superior, sobretot després de la pandèmia. Des de la ciutat es vol compensar amb més freqüentació el dèficit de natura que s'hi viu. Tanmateix, aquesta aproximació al medi natural, majoritàriament representat per la muntanya, s'està fent des de fora de la tradició excursionista i dels seus clubs, força d'ells centenaris. La cultura excursionista que es vivia fa quaranta anys ha anat perdent força. La mitjana d’edat dels socis dels centres excursionistes és elevada i no hi ha un relleu generacional, perquè la idea associacionista s'ha vist reemplaçada per la cultura del lleure, desenvolupada fora dels circuits d'anys enrere. Això demana un canvi de paradigma per poder connectar amb aquest segment de població nouvinguda, potser amb noves propostes, i transmetre'ls alhora aquesta cultura, que també va evolucionant, talment com el propi paisatge.
Quina vinculació tens amb Montserrat?
És un paisatge altament inspirador. De petit, hi anava a passar uns dies amb els meus pares. Aquí hi vaig descobrir l'excursionisme i l'escalada. I com no podia ser d'una altra manera, Montserrat va ser el meu primer terreny professional. És un massís amb moltes possibilitats i això va fer que l’any 2013 m’incorporés a l’empresa que dos amics meus acabaven de crear, Guies de Muntanya i Escalada de Montserrat. I en l'àmbit de la recerca, el meu treball del curs de postgrau sobre significats i valors espirituals de la natura va consistir a desenvolupar propostes d'activitats basades en els símbols universals, compartits per totes les cultures i fer comprensible emocionalment la realitat d'aquest massís. Montserrat és un paradigma de muntanya sagrada.
Quina és la teva ruta preferida del Parc Rural del Montserrat?
M’agrada molt visitar el Peudemont, entre Collbató i El Bruc, tot passant pel Serrat de les Muixerigues; és una gran oportunitat de copsar la part de custòdia rural d’un espai tan singular com és Montserrat. I està ple d’evidències del seu ric patrimoni cultural i històric. És una caminada fàcil, sense pretensions i amb múltiples variants.
He d’admetre, però, que tinc debilitat per la Ruta Literària, un projecte que vaig desenvolupar per a l’Ajuntament del Bruc i que fem de tant en tant. Consisteix a caminar i compartir la lectura de textos per mostrar de quina manera la literatura posa de manifest el caràcter sagrat de Montserrat fent ús del seu immens univers simbòlic.
També he dissenyat un itinerari al voltant del massís de Montserrat que pren diversos dies i que passa pels diferents municipis que l’envolten, proporcionant l’oportunitat de contemplar el massís des de l’exterior alhora que es posa de manifest el paisatge perifèric del Parc Natural.
Quin tipus de públic et sol contactar?
Guies de Muntanya de Montserrat no programa les seves activitats, tot ho fem per peticions particulars, tant si és per escalar, per caminar, per a empreses o per a escoles. El fet de col·laborar estretament amb l’administració del monestir ens dona l’oportunitat de coincidir amb visitants d’arreu del món i de múltiples edats. Tot i això, jo sóc partidari de treballar amb públic català per la meva convicció de plantejar un model de turisme local, sostenible, responsable i saludable. Penso que cal canviar el paradigma turístic actual i m’agrada pensar que hi col·laboro des de la base. Com diu Satish Kumar: “per ser activista cal ser optimista”!
I per acabar, on et podem trobar i contractar-te?
Em podeu trobar a la web de Guies de Muntanya de Montserrat (www.gdm.cat), per correu electrònic (excursionisme@gdm.cat) o a través de les xarxes socials.
