29 de març de 2024
En Nacho Barrio va néixer a Madrid fa 38 anys, però ja en fa 17 que viu a Olesa. Als 6 anys li van regalar la seva primera càmera i des d’aleshores ha estat molt vinculat al món de la fotografia i de l'audiovisual. Especialitzat en el retrat, els comercials de moda i la publicitat, avui l’entrevistem perquè ens presenti el seu llibre ‘Palomar, l’Oli d’Olesa’ (Edicions Paper d’Estrassa), en què els pagesos i la tradició olivarera del territori en són els protagonistes.
Com va sorgir la idea ‘Palomar, l'Oli d'Olesa'?
Doncs cap al 2015, vaig veure a TV3 un reportatge en què es parlava de l’Oli d'Olesa. Una de les coses que més em va cridar l’atenció va ser que Ferran VII demanava que aquest oli es portés a la Cort Espanyola, ja que considerava que era dels millors. Em va sorprendre que un rei, amb totes les possibilitats que té -i tenint en compte la tradició olivarera d’Andalusia- demanés un oli tan concret i que justament es produïa aquí, a Olesa.
La idea de fer un llibre es remunta al 2015, però el projecte no es va posar finalment en marxa fins al 2021. Vaig contactar amb el regidor cultura, en Xavier Rota i, des de l’Ajuntament se’m va facilitar el contacte amb la Fundació Agrícola i els pagesos. A principis del 2022 vaig tenir la primera reunió amb la Fundació i vaig començar a treballar amb els pagesos que estaven interessats.
Què volies mostrar en aquest llibre?
Tenia clar que volia capturar la variada tipologia de vinyes existents: planes, de més preparades, amb més desnivells, difícils de treballar, perdudes… i també mostrar que hi ha molts pagesos diferents: joves, grans, etc. De tota la gent que vaig conèixer a la Fundació, finalment em vaig quedar amb cinc pagesos, ja que la idea era fer un seguiment de tot el procés de treball a la vinya per obtenir l'oli.
Els vaig seguir en diferents situacions i èpoques de l'any per capturar diferents moments de la vinya i de l’olivera. El mes de setembre va ser un punt d'inflexió, perquè em vaig dedicar a fotografiar tot el procés d'elaboració. Anteriorment, havia anat a veure els pagesos puntualment, per veure com feien la poda, com netejaven el terra de la vinya… Però aquell setembre els vaig acompanyar gairebé cada dia durant l'època de la collita, doncs la idea era mostrar-ho tot.
Quan el projecte va estar gairebé enllestit, vaig contactar amb en Quim Moreno de Paper d’Estrassa, ja que m’interessava fer un llibre perquè en quedés constància del treball fet i de la història dels pagesos d’Olesa amb l’oli Palomar.
Va haver-hi algun motiu concret que et motivés a engegar aquesta iniciativa?
Doncs dues reflexions són les que la motiven. La primera és al voltant de la regeneració de la vinya. La gran majoria dels pagesos són gent molt gran. Què passarà amb les vinyes que no tenen a ningú darrere perquè les treballin? Amb les fotos vull mostrar la feina que es fa i fer-ho arribar a la gent que, a priori, està desvinculada del món de l’oli, l’agricultura i el territori.
L'altra reflexió ha estat entorn el canvi climàtic. Vull donar a conèixer tot el que fan els pagesos per obtenir l'aigua de la pluja. Tot i que l’olivera és un cultiu de secà i que sobreviu sense gaire aigua, en situacions com l’actual en què no plou gens, no hi ha producció.
‘Palomar, l’Oli d’Olesa’ ha acabat sent molt més que un llibre. Explica’ns-ho.
La idea de fotografiar els pagesos olesans ha evolucionat d’un llibre a una exposició i a un contingut audiovisual. El documental està en marxa, però encara no sé quan el podré publicar. El concebo com a mitjà de suport de tot el que es mostra a les fotografies del llibre. És un espai en què, a través d’entrevistes, els pagesos poden explicar per què és important que aquesta tradició no es perdi.
He treballat únicament amb fotografia analògica, ja que he volgut homenatjar el treball manual que fan els pagesos a la terra i a les vinyes per obtenir l’oli palomar. La meva manera de retre’ls aquest homenatge ha estat fent jo també la feina manual. Ha estat molt difícil plasmar tot el que volia amb només 30 fotografies per a l’exposició i 60 pel llibre, d’entre més de 2400.
Parlant de fotografia: quins són els teus referents fotogràfics?
Doncs els meus referents són els fotògrafs clàssics: Cartier Bresson, Richard Avedon, Ansel Adams… El que han fet aquests mestres de la fotografia han estat grans treballs de recerca documental en què es plasma una època i una història.
I els pagesos d’Olesa també han acabat sent d’alguna manera referents per a tu…
I tant! En aquest projecte la idea principal ha estat retratar la feina dels pagesos olesans, més enllà de la producció de l’oli. L’oli palomar no existiria sense ells.
Com creus que la fotografia pot influir en la manera en què la gent percep i valora les tradicions locals i la sostenibilitat?
La fotografia consciencia a la gent del que passa al món. La manera més directa amb que es pot exemplificar són les guerres. Si no hi hagués fotògrafs i reporters, difícilment es podria veure la realitat i la crueltat d’aquestes. Moltes vegades els mitjans tergiversen aquesta realitat a favor dels que els interessa, pero sí que és veritat que hi ha d’altres fotògrafs que ens deixen veure la realitat tal com és. La fotografia és això.
La fotografia pot ser realitat o muntatge. Com a fotògraf tens la possibilitat de mostrar la realitat tal com és o simular situacions per capturar-la amb la càmera. ‘Palomar, l’Oli d’Olesa’ tenia la finalitat de mostrar la realitat. En aquest procés he fet més d’observador que no pas de creador. En aquest sentit, vull que aquestes fotos serveixin també d’arxiu històric: mostrar i deixar impresa la feina que es fa a Olesa i el compromís que hi ha amb el territori per mantenir les vinyes i la tradició de l’Oli Palomar.
El que va començar com una proposta de fotografiar els agricultors olesans ha acabat convertint-te a tu en un pagès…
Els pagesos m’explicaven que una de les coses que els aportava el conreu de la vinya era la pau i la tranquil·litat, connectar amb la natura. L'esforç que havien de fer per cuidar-la, quedava en segon pla.
La meva família tenia una casa de camp, amb terreny. De petit m'agradava molt anar allà i perdre’m pel bosc. Tornar a la natura amb motiu d’aquest llibre i inspirar-me dels pagesos, estar estona allà per fotografiar-los, va fer que el sentiment em tornés a aflorar, recuperant el gust per la natura perdut amb els anys.
No volia que una vegada s’acabés la feina també ho fes el meu vincle amb la natura i les vinyes. Va ser aleshores quan va sorgir la idea d'adquirir una vinya, com un projecte personal. Un dels pagesos em va presentar al Marc Vinyals i, contemplant possibilitats, finalment vaig aconseguir una vinya amb més de 15 oliveres de la varietat Palomar que portava uns 15-20 anys que no la treballava ningú.
Estic molt content perquè vaig a poc a poc i m’ho prenc com una feina a llarg termini. Recuperant les oliveres que estaven desbocades, començar a treure tot el que no són oliveres, els pins... Vaig molt a poc a poc perquè ho faig tot jo sol i, clar, també treballo!
Creus que haver-te embarcat en aquest projecte t’ha despertat la vena pagesa?
La decisió d’adquirir una vinya la vaig prendre gairebé al final, quan quedaven uns quatre mesos abans de l’exposició. Tot i això, des de molt abans ja començava a sentir aquesta necessitat.
D’adolescent deia que volia anar-me’n a un poble i fer-me pagès, dedicar-me a l’agricultura. Tenia un gran sentiment per la terra i, fixa’t, anys després estic vivint a un poble i he acabat tenint una vinya! La vida dona moltes voltes!
Com ha acabat un madrileny a Olesa mantenint les tradicions de pagesia olesana?
És possible que no tothom estigui preparat per fer-ho tot. Jo no em sento arrelat enlloc, sempre dic que sóc una persona del món. No tinc una vinculació molt forta per cap lloc en concret i em considero una persona amb la ment oberta. Això fa que estigui disposat a conèixer coses molt diferents i m’adapto a qualsevol lloc. M'agrada molt sentir-me acollit i adaptat i m’agrada molt que la gent valori quan es fa l’esforç per aprendre coses noves! Des de l’any 2007 visc a Olesa i, per retornar el bé que m’ha acollit la gent, sempre havia volgut fer per un projecte per al poble.
Quin futur creus que se li presenta a ‘Palomar, l'Oli d'Olesa'?
Doncs, per començar, una web pròpia. L’objectiu és posar tot el contingut allà: vendre el llibre, còpies de les fotografies, drets del documental, publicar el tràiler, crear un blog en què es parli de l’oli… i per explicar el meu dia a dia en el procés de recuperació d’una vinya!
També m’agradaria portar l'exposició a altres pobles del voltant i a altres galeries, presentar el llibre a diferents llocs i fer visionats del documental quan estigui disponible!
Té molt mèrit haver fet tot això tu sol. Actualment, busques ajuda?
Qualsevol entitat que vulgui fer difusió del projecte, benvinguda sigui! Considero que les institucions i entitats que es veuen interessades, que cedeixen un espai per exposar les fotografies i fer un visionat… em donen la confiança per portar-lo més enllà.
On podem comprar el llibre?
El llibre es presenta oficialment dijous 18 d’abril a l’Espai Paper d’Estrassa (Carrer dels Arbres 12, Olesa de Montserrat).
Me'l podeu comprar directament a mi, contactant-me per missatge directe a Instagram, o bé als punts de venda de llibres tradicionals d'Olesa com el quiosc de Plaça Catalunya, la Llibreria Núria i, evidentment, a Paper d'Estrassa!
Instagram Nacho Barrio
