20 de desembre de 2024
Miquel Altadill Rovira, nascut l'any 1982 a Esparreguera, és l’actual propietari de Ratafies de l’Avi Guillem. Avui conversem amb ell sobre la història, els processos d’elaboració i el futur de les Ratafies de l’Avi Guillem. Descobrirem com han evolucionat, el vincle amb el territori del Montserratí i com aquest licor tan tradicional ha aconseguit captar l’atenció de noves generacions. També parlarem de fires, projectes futurs i del producte local que no pot faltar al seu rebost.
Quina és la història de les Ratafies de l’Avi Guillem?
La nostra empresa ve de molt lluny: el senyor Guillem, popularment conegut com l’Avi Guillem –d’allà neix el nom de la ratafia– era un veí d’Esparreguera de tota la vida. S’hi va començar a dedicar al sector dels licors, vins, herbes i destil·lats, i la seva recepta ha perdurat fins avui en dia, amb una antiguitat de més de 50 anys. I bé, ara som nosaltres els qui continuem amb el negoci.
Quina relació tens amb l’Avi Guillem? Sou família?
No, no és el meu avi, és un conegut meu del poble d'Esparreguera. Ara té 97 anys, està ja retirat i una mica malalt. Amb l’empresa seguim nosaltres. Jo estic al Rebost del Montserratí, que és la botiga d’Esparreguera on hi ha el magatzem.
Com va sorgir l’empresa juntament amb l’Avi Guillem? Treballàveu junts des d’un inici?
A l'inici, no teníem ni distribució ni la botiga física. Ell ja tenia 80 i pocs anys i anàvem tots dos plegats a les fires. Després, ja vaig començar a anar sol a les fires gastronòmiques i d'artesania els caps de setmana per tota Catalunya, a vendre la ratafia i, a partir d'aquí, vam anar consolidant el projecte. Actualment, hem acabat elaborant nosaltres mateixos les ratafies i fent la nostra botiga, a més de la distribució per tota Catalunya.
Ens podries explicar quin és el procés d'elaborar les ratafies que veneu?
Les ratafies són principalment un licor de maceració amb aiguardent i diferents plantes i herbes aromàtiques, però el que les caracteritza especialment són les nous verdes, que es cullen pels volts de Sant Joan.
Nosaltres fem servir nous de Palau d'Anglesola, que s'han de recollir i es posen a macerar amb aiguardent, així com diferents herbes que es destil·len, es maceren o també s'infusionen. Al final, per arrodonir, i per fer baixar el grau alcohòlic –la nostra ratafia és de 25 graus–, afegim sucre perquè amb les nous verdes el producte quedaria bastant amarg.
Quines són les herbes principals que utilitzeu per a les vostres ratafies?
Tenim de les herbes típiques de la zona prelitoral d'on ens trobem: des del romaní, farigoles, clau i camamilla. A les nostres ratafies també hi ha una mica d'espècies. Nosaltres, per exemple, hi afegim un cafè i un toc de xocolata. Fem una barreja bastant original, però les herbes que fem servir són les herbes típiques de la zona del prelitoral català, de la zona de Montserrat.
Has comentat que a les vostres ratafies hi ha un toc de cafè i de xocolata. Això és el que us fa diferents de la resta de ratafies?
Hi ha ratafies de molts tipus: hi ha ratafies de Codony, per exemple. Cada zona geogràfica fa el seu estil.
Nosaltres afegim això, el cafè i la xocolata. De fet, vam ser els primers a fer crema de ratafia. Ara hi ha diferents marques i empreses que fan crema de ratafia, però el senyor Guillem va ser un dels pioners a fer-la. Ara nosaltres oferim la ratafia original i una altra amb cacau, que es diu, “Bombó de Ratafia”. Aquesta variant sí que porta moltíssima xocolata i té molt aroma a cacau.
A quin públic la destineu principalment? Quina franja d’edat diries que és la més habitual?
Tradicionalment, i sobretot al principi, el públic de la ratafia era principalment gent gran o matrimonis que la compraven per a la sobretaula. Però, en els últims quinze anys, amb la revalorització dels productes catalans i de la Terra, la situació ha canviat molt. Ara, en moltes fires i botigues, es veu un públic més jove que compra ratafia, sovint com a regal de Nadal o pels dinars familiars. Actualment, podríem dir que s’ha convertit en un producte intergeneracional que molta gent ja coneix i aprecia
Has comentat que participeu en moltes fires, i de fet, us hem vist en alguns Mercats Origen a Montserrat. Quines altres fires consideres imprescindibles en el vostre calendari anual?
Sempre mirem d’anar a les fires que s’han fet aquí a la zona del Montserratí en aquests últims anys. Per nosaltres, les més importants són les Fires de la Ratafia, que es fan a la zona de Girona i Berga, tot i que també assistim a altres fires destacades. Actualment, i no tant com abans, continuem participant en esdeveniments destacats com la Candelera, la Fira d’Agramunt i altres fires gastronòmiques que es fan arreu del territori.
Quina importància tenen aquestes fires per a vosaltres?
Realment, a molts llocs on anem la gent ja ens coneix perquè és una ratafia reconeguda. Crec que molta gent fa ratafia a casa seva, sobretot a la zona del Montserratí, però una ratafia envasada i disponible per a la venda, és principalment la nostra, i molta gent ja la coneix. De fet, tenim botigues que ens distribueixen al Bruc, a Ullastrell, a Collbató i aquí a Esparreguera, per tant, és un producte força reconegut. A les fires que podem anar, el que fem és aprofitar aquest petit extra de venda directa i consolidar el mercat. A vegades algú que encara no ens coneix ens descobreix gràcies als mercats, o hi ha gent que ve de fora, incloent-hi restaurants que decideixen oferir-la als seus clients.
També feu venda en línia o per xarxes socials?
Pel que fa a les xarxes socials, tenim un compte d'Instagram, tot i que reconec que costa una mica mantenir-lo actualitzat. Anem publicant sobretot quan participem en fires o esdeveniments. Quant a la venda digital, no la gestionem directament. Hi ha un company de Girona que té una plataforma anomenada ratafies.cat, on es poden trobar moltes de les referències de ratafies de Catalunya. Així que, si algú vol comprar-ne, els derivem directament a aquesta pàgina web.
De cara a l’hivern, quina ratafia recomanaries?
Doncs, jo diria que la que més venem és la clàssica, la normal, la ratafia de nous i herbes. És la que més es consumeix a l'hivern, especialment durant les festes, les trobades familiars, els dinars i els sopars. Aquesta ratafia està molt ben arrodonida i és la nostra ratafia original, la que anomenem “Ratafia de l’Avi Guillem”.
Com veus el futur del sector de les ratafies?
No el veig malament, la veritat. Hi va haver un boom fa uns set o vuit anys, i va ser llavors quan van començar a aparèixer moltes més ratafies. Hi ha molta gent que ara fa la seva pròpia ratafia, l’embotella, l’etiqueta i la ven. Quan vaig començar jo, fa uns 15-18 anys, n'hi havia menys. És un sector que ja està consolidat i es manté. Les xifres ho demostren, i els mercats i les fires on participem funcionen molt bé. Hi ha gent que va entrar, va fer la seva ratafia i després va desaparèixer, però nosaltres, com que portem molt de temps, ens hem mantingut i, de fet, funciona. Per Nadal venem molts lots de Nadal i en diferents formats.
I com veus el futur de Ratafies de l’Avi Guillem? Teniu alguna novetat o algun projecte en ment?
Jo crec que estem bastant consolidats a la zona on estem. Podríem fer més feina de distribució, perquè a Barcelona teníem una botiga i ens ha tancat, així que hem de buscar nous punts de venda pel país. Però també ens interessa que la gent vingui directament a la nostra botiga o a les diferents fires on participem. De cara al futur, estem afegint algun producte que la gent ens està demanant, com l’aiguardent per fer la ratafia a casa. Això ens interessa per promocionar l’aiguardent i perquè la gent pugui elaborar la seva pròpia ratafia a l’estiu amb la nostra marca. És un tema que tenim bastant en compte. També estem pensant a desenvolupar altres licors de la família, relacionats amb les ratafies de l'Avi Guillem. De moment, aquests són projectes que tenim al cap i que estan a l'aire, però la idea és seguir un camí continuista.
Per acabar, quin producte del Parc Rural del Montserrat no falta al teu rebost?
Per descomptat, les ratafies! Però els productes que mai falta són els cigrons. Sempre hi ha cigrons a casa meva, m’agraden molt. Intento comprar els cigrons de productors locals, com els del Mar-Tret, a tocar del Parc Rural. És un producte que, de vegades, acabes comprant al supermercat, ja que és difícil trobar-lo de proximitat
