7 de març de 2022
Valentina Muñoz, protagonista d’un dels vídeos d’Històries Rurals, és pastora de cabres lleteres a Làctics Casanueva, a Sant Vicenç de Castellet. És de Castellgalí, però va néixer a Itàlia i amb tan sols 18 anys ja va entrar en el món de la ramaderia. Després de cursar estudis agraris va realitzar diferents cursos d'etologia, perruqueria canina i flors de bach. Avui, Dia Internacional de la Dona, l’entrevistem per conèixer la seva opinió sobre el paper que tenen les dones en el món rural.
Quant temps fa que et dediques a la ramaderia?
Vaig començar amb 18 anys, quan vaig acabar d’estudiar el mòdul d’agrària, i ara ja en tinc 29; per tant, porto dedicant-me a la ramaderia 11 anys.
D’on et ve l’interès cap al món rural? Tens algun familiar que s’hi dediqui?
Des de petita m’han agradat els animals i estar a l’aire lliure. La primera opció era estudiar veterinària, però tenint en compte que s’havia d’estar més tancat vaig apostar pel món de la ramaderia. D’aquesta manera podia estar a prop dels animals i a l’aire lliure, un dos per u - diu rient -.
Dius que és la feina dels teus somnis. Per què?
Sí. Encara que hi hagi dies d’estrès que sembla que no hagis d’arribar a tot, sobretot en èpoques de criança o collita que és quan el pic de feina és més elevat, treballar amb animals sempre compensa. Hi ha dies dolents, de pèrdues i molt cansament, però sempre m’aixeco amb un somriure a punt per començar el dia. I en aquest moment és quan m’adono que m’encanta aquesta feina, em fa feliç i estic molt a gust fent-la.
Com és el teu dia a dia?
A les 6:45h em sona el despertador i comença el meu dia sense saber quan acabarà. De 7 a 9 em poso a munyir i després rento el tanc de llet, arreglo els animals i els hi dono menjar. A les petites, se’ls hi fica el ranxo, que preparem nosaltres mateixos. En temps de cria potser estic al llit, a la nit, i si sento que la cabra crida hi vaig per si necessita ajuda. I el mateix passa en temps de collita, ja que depens de la meteorologia i t’hi has d’adaptar. Ningú sap la feina que hi ha al darrere i les hores que t’hi dediques!
Quina és la part que més t’agrada de la teva feina?
La part que més m’agrada és la de pasturar les cabres. És el moment en què estan més tranquil·les i es desestressen. També és quan són més agraïdes. A vegades, si estàs asseguda, te’n ve alguna a seure al teu costat. O si veuen que menges venen perquè els hi donis un tros de galeta. Gaudeixo molt estant a l’aire lliure amb elles!
Quin pes tenen actualment les dones a la ramaderia extensiva? Creus que la feina que fa una pastora pot ser diferent que la que fa un pastor?
No t’ho sabria dir, però a trets generals, poc pes i poca diferència. A la pagesia sempre hi ha hagut més homes treballant-hi i la veritat és que no sé per quin motiu. Tota persona que li agrada aquest món és vàlida per fer aquesta feina. Potser certes coses les farà millor un pastor que una pastora i a la inversa, però considero que tot el que fa un pastor ho pot fer una pastora. Jo, per exemple, tinc molta paciència amb el ramat - que no és fàcil controlar-lo - però quan he d’anar a treure una cabra d’un pou m’hi veig negra. Ho acabo fent, és clar, tanmateix em costa perquè potser no tinc tanta força.
Recordes alguna anècdota que t’hagi passat pel fet de ser dona?
L’única cosa que m’han dit i m’ha sorprès és: “què hi fa una dona tan jove fent aquesta feina tan sacrificada?”. També m’han dit: “que valenta ets aquí sola a la muntanya!”. Però la veritat és que mai he tingut cap entrebanc ni cap mena de discriminació pel fet de ser una dona i ser pastora. Tothom té dret a fer la feina que vol fer i lògicament cobrar el mateix, tant dones com homes, ja que al final, tots som persones.
Creus que el camp necessita més pastores?
Sí, i tant! I més a la zona on estem nosaltres, on els boscos són molt abundants i amb molt sotabosc. Hi hauria d’haver més ramats que netegessin el sotabosc i més ara que no plou i està tot sec! Però per haver-hi ramats es necessiten diners i amb aquest tema sempre hi ha pegues. La veritat és que és una pena que passin aquestes coses perquè es necessiten més pastors i pastores, però començar des de zero és una despesa important, i costa.
Abans ens comentaves que ningú sap la feina que hi ha al darrere de la pagesia i la ramaderia. Creus que la societat no valora prou la vostra feina?
Les persones no estan prou conscienciades del paper dels animals ni de tota la feina que hi ha el darrere. Hi ha poca gent que valora la feina que fem i el producte final, inclús els mateixos productors o comerciants. La majoria de persones prefereixen un producte més barat abans que la proximitat i la qualitat. I en aquest sentit, crec que parlo en nom de tots i totes les pageses, estem una mica crispats perquè poca gent valora tot el procés de criar un cabrit i la bona cura d’aquests durant el temps d’engreix.
Malgrat tota la feinada, viure i treballar en el món rural també té avantatges, oi?
I tant! És més sa, més natural, i antiestrès. Per a mi, estar a l’aire lliure és un plaer, ja que no estàs tancada ni condicionada. Anar a treballar és com un hobby, no una obligació. També té desavantatges, és clar. Els animals no tens vacances ni pots descansar tant com t’agradaria, però si t’agrada el que fas compensa, perquè els animals són molt més agraïts que les persones. A vegades quan em poso a mirar les xarxes socials i veig que els meus amics i amigues estan de vacances a un altre lloc del món, una mica d’enveja em fan, però després penso amb tot el feliç que soc a la muntanya i de fer cada dia el que realment m’agrada i ho valoro molt més. Un altre inconvenient de treballar al camp és dependre 100% de la natura i del temps, perquè si t’esperes un dia més a fer la collita, per exemple, i plou o pedrega et carregues tot el sacrifici en un dia.
Quin consell donaries a les noves generacions de pastores?
Doncs que s’ho pensin molt bé abans d’entrar en aquest món. Si una persona ho té molt clar i li agrada; endavant. Però si té dubtes i només ho vol provar, aconsello que faci pràctiques en alguna granja o empresa abans, perquè és una feina dura i sempre hi ha problemes. Les pastures no són mai com el primer dia, de totes les pastures potser només n’hi ha dues que van bé perquè el ramat sempre se separa. Com més siguem, millor; però no és el mateix dedicar-s’hi cada dia que fer-ho per esbarjo puntualment. Així doncs, si alguna persona no ho té clar, que no es tiri a la piscina. Dic això perquè a mi m’encanta aquesta feina i és per això que m’hi vaig llançar de cap; m’era igual la dificultat i sense saber si hi havia aigua a la piscina no, no m’ho vaig pensar ni un moment. Per sort, una mica d’aigua hi era i estic molt orgullosa de la meva decisió!
Video Històries Rurals Valentina
