7 de desembre de 2021
Miquel Solà és l’alcalde de Collbató i president de l’Associació del Parc Rural del Montserrat, una iniciativa que van impulsar l’any 2005 els ajuntaments de Collbató, Esparreguera, el Bruc i Olesa amb l'objectiu de defensar l'activitat agrícola i ramadera que es du a terme a la zona de Montserrat. No va ser fins al 2019, però, que el projecte va veure la llum i l'Associació del Parc Rural del Montserrat (APRM) va constituir-se amb el suport de la Diputació de Barcelona. Actualment, l'associació compta amb els ajuntaments d'Olesa de Montserrat; Collbató; Abrera; el Bruc; Castellolí; Marganell; Vacarisses; Rellinars; Sant Vicenç de Castellet; Ullastrell; Piera; Viladecavalls; Castellfollit del Boix i, recentment, amb el d'Òdena.
Avui parlem amb Miquel Solà, nascut a Barcelona l'any 1979, però fortament lligat al municipi de Collbató, primer com estiuejant (des de petit collia olives a la muntanya de Montserat amb la seva àvia) i després com a resident. Solà, llicenciat en Ciències Polítiques per la UAB, és una persona d'idees clares que aposta per una estratègia conjunta de territori que posi en valor els productes i serveis d'aquest espai agrari tan singular. Ens explica, orgullós de la terra on viu, que a la seva cuina sempre s'hi pot trobar oli d'oliva de Montserrat de les varietats vera o palomar.
D'on sorgeix el projecte del Parc Rural del Montserrat?
Per conèixer l'inici del projecte ens hem de remuntar a l'any 2005, quan va haver-hi una voluntat conjunta dels municipis de Collbató, Esparreguera, el Bruc i Olesa de Montserrat per buscar un instrument de defensa del territori. Els anys posteriors, però, el projecte es va anar quedant congelat. No va ser fins l'any 2015 que va néixer de nou aquesta voluntat conjunta d'aquests municipis i d'altres de l'entorn de Montserrat que van treballar per poder tirar endavant aquest projecte.
Quins són els objectius d'aquest Parc Rural?
L'objectiu del Parc Rural del Montserrat és buscar sinergies entre tots els municipis del territori que formem part de l'Associació Parc Rural Montserrat. La intenció no és que cadascú faci la seva pel seu compte, sinó tenir, d'alguna manera, una estratègia conjunta, sobretot per posar en valor el territori. Crec que això és el que ens uneix, independentment de les característiques de cada municipi. Tenim un entorn que és conjunt i al final l'estratègia és aquesta: posar en valor el treball del territori, ja sigui l'agricultura, la ramaderia, la gestió forestal...
Què podria passar si el Parc Rural del Montserrat no prospera?
El risc és tornar endarrere. Que cada municipi vagi amb la seva estratègia individual i no una de conjunta ens perjudica com a territori. Hi ha municipis que tenen més població i d'altres que menys, i després hi ha d'altres que tenen més hectàrees i d'altres que no tantes; però sempre busquem una manera de compensar-ho com a un sol territori. Si no hi hagués aquesta visió unitària dels municipis, continuaríem amb l'abandonament de camps i de la vida rural, que és la dinàmica que havíem encarat els darrers anys i la qual estem intentant revertir amb aquest projecte.
Creus que es podrien ampliar les hectàrees del Parc Rural en un futur?
Sí que hi ha municipis que encara no han entrat i que seria molt interessant que hi entressin. Crec que sí que és possible acabar-ho de completar.
Disposa el Parc Rural del Montserrat de prou superfície agrícola i ramadera per alimentar els seus ciutadans amb aliments de proximitat?
Actualment, no arribem a garantir l'alimentació a tota la població, però gràcies al projecte del Parc Rural del Montserrat la gent té alternatives i pot consumir productes de kilòmetre zero. Al final s'ha de trobar l'equilibri. El que volem aconseguir és que la gent sàpiga que pot adquirir productes produïts aquí i donar-los el valor que es mereixen.
Com funciona el Parc Rural del Montserrat en l'actualitat?
Nosaltres ens organitzem de manera assembleària: cada municipi té un vot. Després hi ha una junta directiva que és permanent per si s'han de prendre decisions al llarg de l'any. A part, celebrem assemblees per aprovar els objectius de l'any següent i per fer un recompte d'allò que s'ha fet durant l'any, el pressupost, l'admissió de nous membres... Hi ha un Pla de Gestió i Desenvolupament que és com una guia per a nosaltres i cada any decidim els diferents àmbits que s'han d'anar treballant. De moment ho anem complint. Hi ha projectes sobre la taula com ara el Banc de Terres, la creació de la marca Parc Rural del Montserrat, la reivindicació dels productes del parc, l'acompanyament que fem als productors i ramaders... Nosaltres no som una gran institució i el que fem és un acompanyament tenint en compte aquesta estratègia conjunta.
Els municipis que impulsen el Parc Rural del Montserrat juguen el mateix paper?
Els municipis que tenen més hectàrees acostumen a ser els municipis que tenen menys població i, en canvi, els municipis que tenen més població acostumen a ser els que tenen menys hectàrees, però d'alguna manera ho hem de compensar perquè si fos només pels municipis petits, seria difícil de poder tirar endavant l'associació i el mateix passaria amb els grans, és per això que cada municipi té un vot. També t'haig de dir que funcionem per unanimitat. No hi ha discrepàncies perquè les decisions són estratègiques de territori i el que acordem mai és en detriment d'un municipi per un altre.
Els ramaders del Parc Rural del Montserrat sempre han tingut un rol rellevant al territori. El manté en l'actualitat? Per què és tan important la continuïtat d'aquesta activitat?
Des d'un punt de vista municipal, els ramaders tenen una funció molt bona pel territori, que és la gestió forestal. El fet de tenir un ramat que treballi al voltant del teu municipi fa que es previnguin incendis forestals d'una manera natural, com s'ha fet tota la vida, sense haver de recórrer a sistemes més mecànics i agressius. A part, aquesta activitat fa que hi hagi gent que s'hi pugui dedicar professionalment i posa de valor aquesta feina tan digna. També hi ha ramaders que amb l'obtenció de la llet dels seus ramats elaboren productes làctics i d'altres, que n'ofereixen la carn.
Un altre repte del Parc Rural del Montserrat és la ramaderia extensiva. Què esteu fent per avançar en aquest camp?
Hi ha diversos ramaders que estan treballant la ramaderia extensiva a diferents punts del Parc Rural i està servint per a la neteja natural dels boscos. També se'ls està fent un acompanyament perquè hi ha gent gran que fa molts anys que treballa dins el sector ramader, però també hi ha molta gent jove que vol incorporar-se i necessita aquesta ajuda.
Quins són els perills que afronta el Parc Rural del Montserrat a dia d’avui?
Un dels principals perills és que anem tard. Hauria anat bé que tot això s'hagués constituït i s'hagués treballat vint anys enrere. A mesura que anem avançant dona la sensació que anem tard i que no aconseguirem que hi hagi relleu agrari ni ramader. La por que tenim ara és que la gent no s'incorpori a treballar al món rural i que els camps s'abandonin un cop els pagesos del territori es jubilin. Treballem perquè així no sigui, però hi ha aquest risc. No són feines de nou a cinc, per tant, pot costar trobar gent interessada. I a tot això, hem d'afegir les problemàtiques generals que hi ha actualment al món rural quant a mercat, productes, preus... Per sort, actualment no hi ha amenaces urbanístiques de municipis que tenen plans de creixement; estem en una etapa en què tot això està més aturat. La por principal és que la gent no continuï treballant al camp, però al mateix temps hi ha demanda. Hi ha gent que està interessada i aquí és on els hem d'acompanyar.
Com t'imagines el Parc Rural del Montserrat d'aquí a deu anys?
Me l'imagino més consolidat, amb projectes més avançats. Per exemple, projectes com el Banc de Terres del Parc Rural del Montserrat que vagi més rodat. També me l'imagino amb relleu de propietaris, una marca consolidada i coneguda i amb molts productors treballant-hi.
