21 d'abril de 2023
Asier Larrañaga (Bilbao, 1970), sotsinspector del Grup de reforç d’Actuacions Forestals (GRAF) dels Bombers de la Generalitat de Catalunya, sempre ha estat un apassionat de la natura. Amb 19 anys va marxar de Bilbao per estudiar enginyeria forestal a Lleida i començar a dedicar-se professionalment a la cura i preservació del bosc.
Quant fa que ets sotsinspector de la unitat GRAF dels Bombers de la Generalitat? Després de desenvolupar diverses tasques forestals treballant tant per empreses privades, administracions públiques o fins i tot en el món de la docència, el 2002 vaig entrar al cos de bombers i el 2004 va ser quan vaig començar com a sotsinspector de la unitat GRAF.
I quines són les actuacions que feu des del GRAF?
A part de treballar en l'extinció de grans incendis forestals, donem suport a l’anàlisi dels incendis i fem propostes estratègiques per com resoldre o minimitzar els danys que poden aquests causar. També som responsables de les unitats GRAF i de les maniobres amb foc que es fan en el moment de l’incendi.
Creus que els boscos mediterranis estan especialment amenaçats per l’emergència climàtica?
Totalment. Estem veient que el canvi climàtic està tenint un gran impacte en la capacitat d’adaptació dels boscos mediterranis. Les masses forestals s’han d’adaptar a un ritme frenètic a les altes temperatures i la sequera que estem vivint i, moltes vegades, no estan preparades per afrontar aquest escenari. Per tant, en el marc d’aquests processos d’adaptació, el foc posa en equilibri el clima actual amb la capacitat de supervivència dels boscos. A més, s’ha de tenir en compte que Catalunya té una gran varietat d’ecosistemes i hàbitats i això provoca que, en el cas que hi hagi simultaneïtat d’incendis, sigui més difícil la presa de decisions i el control dels incendis.
El canvi climàtic i la sequera extrema d’aquest any no ajuda a la prevenció d’incendis. Quina és la millor manera d’ajudar els nostres boscos?
Una de les coses que estem veient en els darrers anys és que hi ha una evolució quant al comportament dels incendis. Ja no calen dies meteorològics tan durs com fa anys per veure incendis greus, ja que actualment ens trobem amb boscos amb una proporció de matèria seca molt important. Els incendis forestals necessiten un combustible per cremar, i aquest combustible és la biomassa. Per tant, tota la gestió que es faci per tal de regular la quantitat de biomassa que es troba als boscos és bona.
La gestió forestal s’ha convertit en una necessitat. En cas d’incendi, pot sobreviure un bosc que no es cuida i on hi ha molta massa forestal?
El paisatge que tenim és molt vulnerable i si a més no està gestionat, ens trobem davant de boscos amb molta energia a alliberar i, per tant, amb més facilitat que acabin cremant. Aquesta càrrega de massa forestal existent fa més possible que, en cas d’incendi, pugui desembocar en un de 6a generació.
Ara que esmentes els incendis de 6a generació, a València fa poc que n’hem vist. Què impliquen aquests tipus d’incendis?
Els incendis es consideren de 6a generació quan el seu comportament i la seva dinàmica de propagació és molt més extrema i intensa a un incendi al qual estem acostumats. Les velocitats de propagació poden arribar a cremar a 20 km/h amb un període de temps contingut. Malauradament, ens trobem davant d’un dels pitjors escenaris quant a incendis forestals, ja que tenim el potencial, a escala de paisatge i d’estructures forestals, perquè ens passi alguna cosa similar. Per tant, davant d’aquest escenari el problema més gran amb què ens enfrontem són amb els incendis de 6a generació que puguin passar per zones altament poblades. S’ha de ressaltar que Catalunya compta amb un paisatge altament habitat i amb aquesta tipologia d’incendis el factor més preocupant és l’emergència civil.
Com es pot combatre un foc o reduir-ne la propagació?
Doncs dosificant la competència de la biomassa i acompanyar als boscos a adaptar-se a la nova situació climàtica. Hem de començar a pensar més en l’extracció de biomassa perquè sinó, la biodiversitat es veurà amenaçada per incendis forestals. És important trobar l’equilibri entre preservar l’activitat forestal i acompanyar als boscos a adaptar-se a aquest nou hàbitat. Al mateix temps, s’ha de tenir en compte a què dediquem els esforços i assegurar la seguretat de la població.
Quin és el paper de la ramaderia en la neteja del sotabosc? El fet que s’hagi abandonat el camp i no hi hagi pagesos i ramaders és un greu problema?
El paper de la ramaderia extensiva és fonamental a l’hora de gestionar i reduir la vulnerabilitat de crema dels boscos. No obstant això, cada vegada hi ha menys ramaders i estem veient que és un ofici que si es perd, generacionalment costa molt de recuperar. Això és un problema perquè com menys ramaderia extensiva es practiqui més inversió caldrà per mantenir un paisatge amb baixes càrregues forestals. A més, ens trobem que molts pagesos i ramaders troben difícil practicar ramaderia extensiva perquè no els surt viable econòmicament i això no deixa de ser un problema afegit.
Què pot fer l’administració i què poden fer els ciutadans per salvar els boscos dels incendis?
Primer de tot s’ha de ser conscient de la importància de mantenir l’activitat forestal com a sector productiu i potenciar i dinamitzar molt més aquesta idea. Necessitem una administració que sigui hàbil i àgil per gestionar tot això i que els ciutadans es preocupin de la seva autoprotecció prenent mesures de seguretat pel que fa a l’estat del seu entorn més proper del seu habitatge.
Diries que les persones estan més sensibilitzades quant a la cura del bosc i al risc d’incendis forestals?
Sí, ningú vol tenir incendis forestals, però el tema és què està disposat a fer cadascú per evitar-los i que l’impacte sigui el mínim possible, ja que la seguretat de les persones depèn de la quantitat de biomassa que hi hagi per cremar.
L’estiu passat molts focs van ser causats per episodis de tempestes seques. A què és degut?
A la sequedat que hi havia. Quan hi ha una tempesta seca a un lloc sec genera ignicions capaces de cremar. Fins ara molts episodis de tempestes seques no suposaven un incendi forestal, ja que quan el llamp tocava el terra es trobava amb un paisatge humit i s’apagava a l’instant. En canvi, la sequedat de l’any passat i l’estesa de llamps va fer que es generessin simultaneïtat d’incendis i va ser bastant difícil de gestionar.
Com preveieu la campanya o la situació per aquest estiu?
Estem davant d’un escenari sense precedents. Ens trobem en una fase seca des del 2020 i a no sé que el maig plogui molt, si continuem així, ens hem de preparar perquè ens veurem davant d’un escenari desconegut.
Quin consell o recomanació donaries a la població en general?
Doncs jo destacaria la idea que encara s’ha de fer molta educació ambiental sobre què és un impacte negatiu en l’ecosistema i que no. Tothom hauria de ser conscient que tenim boscos domesticats i alterats per nosaltres històricament i si no hi intervenim com feien els nostres avantpassats, els fem més vulnerables. En conseqüència, és important fer aquest acompanyament que deia i ajudar als boscos a adaptar-se a la nova situació climàtica.
